El Sounda torna a trepitjar terra ferma i arrela a les places i carrers de la vila. Per Premià de Mar hi trobem sovint, entre espectres i sorpreses, aquells corredors de fons que -com el convidat d'avui- ens mostren el sentit de l'artesania sonora, del fer com qui no hi veu i de la llarga travessa. Anys i anys de guitarra, grup, estudi i escenari, porten personatges singulars com el d'avui i que ara per la via sumarial del nostre sumari, ens proposem a desvetllar-vos. El d'avui ens porta col·lecció privada i ben disposada a ser pública i compartible.
Versionar és tornar al punt de l'original i capturar el possible dins del laberint de la ment de l'autor inicial. Fòrmula arriscada. Sovint poc reeixida. Una cosa és copiar i l'altre és interpretar. La còpia té la seva gràcia. La versió és més que una diversió. Fondre el món del versionat amb el del versionador té riscos i no tothom en surt ben parat. Avui temptarem el repte amb sis casos de versionadors versionant el que veridicament és una obra original i compartible. Compartible entre el públic. Compatible entre els interprets. Joc de paraules en tota regla per fer del Sound System d'avui, una versió de si mateix.
Es parla molt dels Beatles. Darrerament tenim campanya comercial beat per un tubo. Avui intentarem situar-nos a roda dels esdeveniments i avançarem per pistes paral·leles. Beatles disseccionats amb el bisturí estereofònic de l'equip Stereo2. En Joan, en Pau, en Jordi i en Ringus, eren uns joves incipients del rock and roll de pubs i locals incerts. Van cablejar el soul i el pop amb una sonoritat jove, orgullosa i feliç. Degudament acompanyats de George Martin, es dedicaren a l'art rock, als albums conceptuals i a participar de les revolucions estètiques del pop. No foren els millors. No s'hi val a proclamar títols arbitraris. Foren, però, part del millor i del millor. Perduren, clàssics i contemporanis, al costat de Bach, Beethoven, Coltrane, Davis, Dylan i la llarga filera dels grans. Amb lletres majuscules, estan en el gran panteó de les arts sonores de tots els temps. Avui, per fí, entre nosaltres els escarabats boom-boom de Liverpool!
Dimarts de grans contrastos i de presències espectrals. Dimarts de sol i lluna. Tròpics exhuberants i planúries britàniques en verd. Quintaessències de la música llatina i del rock progressiu. Clàssics. Referents. Incandescents. La Sonora escalfa i proposa la celebració del rítme, el ritual de la rebotiga llatina. El rei Crimson conviu a l'intempèrie i mostra el refugi de vàries generacions de genis de l'experimentació sònica. Nit de xocs. Nit de doble cara. Sessió literalment intempestiva, com li correspon a la galàxia Sound System.
Els Fleshtones! Poca broma! La banda del garatge psicodèli·lic novaiorquès que, anys rera anys, perdura i reincideix en la seva fidelitat al feed-back, les vàlvules, el Farfisa, les maraques i les veus d'ultratomba. El grup de Perer Zaremba ens factura un concert essencial, collita del 2008, que mostra el fil conductor de l'esperit garatgista. La família Fleshtones és una acollidora col·lectivitat de zombies estridents empatxats de rock'n'roll i soul elemental. Llarga vida a la sonoritat lisèrgica i a les noces del cel i de l'infern!
És diu Shorter. Wayne Shorter. Fou i és part de la banda sonora indivisible de les nostre vides. Així de clar. Geni prematur, Shorter despuntava amb el seu tenor al si dels Mesengers d'Art Blakey. Va irrompre a l'avantguarda del jazz new thing des de Blue Note. Miles Davis el va nomenar succesor de Coltrane. La música de Shorter es va mundialitzar amb la millor de les declaracions de música global que han existit: Weather Report. Quan l'etiqueta de la World Music encara no era un reclam publicitari, Shorter i Zawinul van traspassar la relació espai-temps amb proclamacions obertes, generososes, inclassificables i adreçades al més gran dels públics. Shorter entrava i sortia del format bopper, Shorter recreava la música de Miles Davis. Però Shorter sempre ha estat, i sortosament, encara és, un domini propi i una veu irrepetible. Soprano i tenor. Wayne pels amics.
Si fem el Sound System és per plaer. El plaer del Sound System és l'acte de presentar un projecte setmanal que enllaça els dimarts creant un pont sonor que, vist en perspectiva, és història. El relat del pas del temps -en termes musicals- és el d'una història accidentada i de difícil percepció. Sovint es confon la música i els seus actors amb les etapes de la moda i de l'efimer. Res més lluny, per Stereo 2, que captar episodis intempestius, fora de temps, fora de lloc i fora de joc, per fer-los conviure amb el que porta el present. Per exemple, el programa d'avui. Un interpret d'ara mateix que visita un doctor de sempre. Bona escolta!
Hola Pops!
